1. TÍTOL DEL PROJECTE
LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN INFANTS AMB TRASTORN DE L'ESPECTRE AUTISTA EN ESCOLA INCLUSIVA
Aquest projecte, que es presenta com a proposta de treball per al Pràcticum II de la Llicenciatura en Psicopedagogia, es centra en la intervenció educativa en una escola inclusiva amb 3 infants amb Trastorn de l'Espectre Autista (a partir d'ara TEA). Els alumnes cursen P-3, 3r i 6è de Primària. Aquest treball es proposa com a millora de les pràctiques educatives que es desenvolupen a l'escola per a afavorir la inclusió de l'alumnat amb TEA. A través del recull de la bibliografia sobre la intervenció educativa amb alumnat amb TEA en escola inclusiva, es pretén dissenyar una intervenció que aglutini diferents metodologies que potenciïn l'autonomia de l'alumne i els seus processos d'ensenyament-aprenentatge dins d'un entorn integrador i inclusiu.
PARAULES CLAU: Trastorns de l'Espectre Autista, Intervenció educativa en autisme, Necessitats Educatives Especials, Atenció a la Diversitat, Adaptacions Curriculars de Centre, Adaptacions Curriculars de l'Aula, Adaptacions Curriculars Individualitzades, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, TEACCH, Programa PEANA, Cercles d'amics, Anàlisi Aplicat de la Conducta (ABA).
2. DESCRIPCIÓ DEL TEMA DEL PROJECTE
Per a desenvolupar aquest projecte, ens centrarem en un paradigma criticoreflexiu, en el sentit que es buscarà trobar una relació entre la teoria i la pràctica. Es partirà de l'anàlisi del context en el qual es vol intervenir, per tal de dissenyar una actuació concreta segons les seves característiques i necessitats. Un aspecte important, serà la coordinació entre els diferents professionals per a desenvolupar el disseny i treballar-lo de manera cooperativa. El treball serà des de la investigació-acció, centrant-nos en 4 punts (procés d'espiral autorreflexiva): 1. planificar les actuacions que s'han de desenvolupar; 2. actuar sobre la realitat a partir del disseny inicial; 3. observar els efectes que s'han produït; i 4. analitzar i treure conclusions per a tornar a planificar noves actuacions (reorientació del procés). Per tant, el disseny del projecte serà dinàmic, canviant i obert, centrat en els casos concrets en els quals es realitzarà la intervenció i flexible per les diferents necessitats que apareixin durant la seva implementació.
Per això, la proposta de treball per aquest Pràcticum II es centrarà de relacionar les diferents teories sobre autisme i la intervenció educativa amb alumnat en TEA dins d'un entorn inclusiu i normalitzat. Per Tortosa (2010), “la intervenció educativa des d'una perspectiva inclusiva pretén augmentar la participació de tot l'alumnat i la reducció de la seva exclusió en la cultura, en els currículums i en la vida a l'escola, canviant pràctiques dels centres educatius amb processos de millora de les escoles, ressaltant la preocupació per a superar les barreres per al seu accés i participació, entenent la diversitat com una riquesa per a potenciar l'aprenentatge de tots”. Per Rivière (1998), “el tractament de l'autisme és un intent de desenvolupar en el nen les funcions alterades i disminuir les anomalies emocionals o de conducta que poden acompanyar el trastorn. Tot i que les persones amb autisme no poden constituir les funcions mencionades per les vies normals de desenvolupament, que permeten la seva adquisició per processos d'interacció natural i aprenentatge implícit, poden desenvolupar aspectes d'aquestes, a través de processos d'ensenyament explícit. Aquests processos impliquen un control de les condicions del medi i la disposició de pautes d'ensenyament-apenentatge, (...) El nucli del tractament és sempre l'aprenentatge.” A més, Rivière explica que aquestes processos d'ensenyament-aprenentatge poden produir canvis que “normalitzen” les vides de les persones amb TEA i beneficien experiències quotidianes en entorns menys restrictius i integradors.
Actualment, al CEIP Col·legi Sant Vicenç hi ha dos infants amb TEA escolaritzats seguint un model inclusiu. L'escola disposa d'un Departament Psicopedagògic i d'Orientació format per un equip pluridisciplinari que coordina i assessora a la comunitat educativa respecte les necessitats educatives, socials i curriculars de l'alumnat a través de dues comissions: la Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD) i la Comissió Social. Els objectius d'aquest departament són:
Potenciar els resultats educatius dels alumnes, millorant l'adquisició de les competències bàsiques, donant èmfasi a l'aprenentatge de la lectoescriptura, l'expressió i la comprensió oral i escrita, les habilitats matemàtiques i l'autonomia en l'aprenentatge, per tal d'afavorir el seu desenvolupament personal i escolar.
Afavorir la cohesió social potenciant l'escolarització inclusiva de l'alumnat, garantint la seva integració escolar i social.
La CAD està integrada pel cap d'estudis d'Educació Primària, la cap d'estudis d'Educació Infantil, la psicòloga, la logopeda, la vetlladora i la psicopedagoga i mestre d'Educació Especial (MEE), que alhora n'és la coordinadora. Puntualment, també hi participen els coordinadors de cicle i el psicòleg de l'EAP de la zona. Un aspecte important entre aquests professionals és la comunicació, per això, quinzenalment es realitzen les reunions de coordinació de la CAD i, mensualment, es fan les reunions de seguiment dels casos amb l'EAP.
L'atenció a l'alumnat amb NEE es realitza a través d'atencions individualitzades, suport dins l'aula ordinària i en l'aula de reforç, desdoblaments del grup-classe o grups reduïts fora de l'aula ordinària. Aquestes atencions les duen a terme la MEE i psicopedagoga, la vetlladora i els mestres auxiliars. Segons les NEE de cada alumne, també reben atencions de la logopeda i/o la psicòloga.
Situant-nos doncs en aquest context, es proposa fer una millora de les atencions educatives dels alumnes amb TEA de l'escola, dins de les atencions que realitza la CAD de l'escola. Per això, em centraré amb les NEE dels alumnes amb TEA i les intervencions educatives que es recomanen realitzar per a afavorir els seus processos d'ensenyament-aprenentatge i la seva inclusió en l'escola ordinària. Alhora, també es realitzarà un treball per a conèixer el treball que es realitza des de la CAD per a donar una resposta educativa a l'alumnat amb NEE.
3. SUPÒSITS TEÒRICS DEL PROJECTE
Per Capellas (2014), entendre l'escola des del concepte de l'educació inclusiva implica reflexionar sobre la necessitat de transformar i adaptar la comunitat educativa dins del principi de justícia social i cal reconèixer les capacitats de generar aprenentatges en un context d'acceptació, respecte i confiança. Carbonell (2014), defensa que l'alumne no ha de ser present en una aula ordinària, sinó que ha de participar com agent actiu dels seus propis processos d'ensenyament-aprenentatge participant i interactuant en aquest context d'ensenyament amb els altres agents que hi participen.
Segons Schreibman i Koegel (1981) “els infants amb TEA poden aprendre, però sembla que necessiten unes condicions d'aprenentatge molt cuidades (...) aprenen seguint unes regles específiques d'ensenyament, identificades a través de la investigació en l'àrea de l'aprenentatge.” Per Tortosa (2010), “l'escolarització de l'alumnat amb TEA, es realitzarà procurant contexts més normalitats”. Per a afavorir l'accés al Currículum de l'alumnat amb TEA Mesibov i Howley (2010) ressalten la necessitat d'identificar les necessitats – excepcionals i individuals per tal de desenvolupar els mètodes d'ensenyament més satisfactoris segons les característiques personals que presenta cada alumne, entenent que cada alumne serà diferent dels seus companys neurotípics i dels altres companys amb TEA. A més, aquests autors també identifiquen els factors que influeixen en els estils d'aprenentatge dels alumnes amb TEA que es troben relacionats amb la cognició visual – entenent que són pensadors visuals -, amb la comunicació, amb la interacció social, amb la imaginació i la flexibilitat del pensament, en la capacitat d'atenció, en el seguiment de les seqüències, l'organització, la planificació i la resolució de problemes i amb la motivació; tots aquests estils d'aprenentatge serà important tenir-los en compte a l'hora d'oferir intervencions individualitzades que s'adaptin al currículum per a afavorir una inclusió adequada de l'alumne a l'escola.
Garrido Landívar (1997), parla de tres nivells d'adaptació curricular: adaptacions curriculars del centre, de l'aula i individuals. Dins de les Adaptacions Curriculars de Centre proposen: adaptacions d'accés en els elements personals (organització de l'escola, plans d'acció tutorial, col·laboració amb famílies, organització de recursos humans, canvis en el PEC, realització de plan d'acollida, disseny de metodologies, coordinació amb professionals externs), adaptacions de materials, adaptacions de comunicació, adaptacions en el què ensenyar i com, adaptacions en l'avaluació. En les Adaptacions Curriculars a l'Aula proposen: adaptacions en l'accés als materials (adaptacions dels materials, TIC, etc.), a recursos personals (mestres, vetlladora, auxiliars,...), adaptacions a l'accés en la comunicació (Sistemes de Comunicació Augmentativa i Alternativa), adaptacions en el què ensenyar, adaptacions en l'avaluació. I, finalment, en les Adaptacions Curriculars Individuals (ACI) proposen: adaptacions en l'accés al currículum, adaptacions en el què i com ensenyar, adaptacions en l'avaluació.
Alguns dels recursos que es treballen per a potenciar la integració dels alumnes amb TEA dins de l'aula són el Mètode TEACCH, el Projecte PEANA o els recursos TIC. Rita Jordan (2010) destaca com a principal punt fort del mètode TEACCH el fet de la intervenció compensatòria, ja que “encaixa millor en l'objectiu prioritari de l'educació del dret a la igualtat d'oportunitats en tots els aspectes de la vida (...) el programa TEACCH exerceix la seva principal funció: proporcionar formes de capacitar a les persones amb TEA per a què tinguin accés a qualsevol oportunitat educativa que estigui disponible per als seus companys, en qualsevol entorn educatiu”. A més, és necessari entendre que aquest programa no implica tractar diferent a l'infant amb TEA dins de l'aula ordinària, ni aïllar a l'alumne perquè aprengui de manera separada a la resta dels seus companys. Segon Gallego (2012), el Projecte d'Estructuració Ambiental a l'Aula per a Nens amb Autisme (PEANA, Tamarit, De Dios, Dominguez i Escribano, 1990) és un bon mètode també per a treballar l'organització de l'espai i el temps a l'aula a través de suports visuals. A més, aquesta metodologia afavoreix l'autonomia de l'alumne, n'augmenta la llibertat i la flexibilitat, desenvolupa competències comunicatives, disminueix l'angoixa de l'alumne ajudant a comprendre aspectes temporals i especials, alhora que fomenta la participació de l'alumne dins del grup-classe. Per a treballar les relacions socials dins l'escola, Barrat, Thomas i Whitaker (1998) proposen els “cercles d'amics”, aquests es basen en un grup de companys els quals donen suport a l'hora de solucionar problemes i com a suport emocional per als alumnes amb TEA dins de l'escola. Un altre recurs educatiu interessant són les TIC. Les TIC són un mitjà tecnològic de compensació i recolzament per a l'alumnat amb TEA. Entre els seus avantatges tenim que són recursos molt motivadors i atractius per l'alumnat, ofereixen flexibilitat i versatilitat i una oportunitat per a la individualització de la intervenció, entre altres (Tortosa i de Jorge, 2000). Altres metodologies a tenir en compte són el treball a través de l'aprenentatge cooperatiu, per tal d'afavorir les relacions d'amistat, les habilitats socials i la cohesió de l'alumne al grup. Per a treballar les conductes i també afavorir els aprenentatges, una metodologia a tenir en compte seria també l'Anàlisi Aplicat de la Conducta (ABA).
4. RAONS DE LA SEVA TRIA, INTERÈS I PROSPECTIVA
En la meva formació professional, he anat formant-me en l'atenció psicoeducativa en infants amb TEA des de diferents metodologies com són el mètode ABA, el sistema de comunicació PECS, el programa TEACCH, etc. No obstant, sempre he utilitzat aquestes metodologies en intervencions individualitzades en contexts d'educació no formal, com a terapeuta. Crec que aquests recursos són molt útils a l'hora de potenciar els processos d'ensenyament-aprenentatge dels infants amb TEA i ens ofereixen eines per tal d'afavorir la seva integració en les escoles ordinàries. D'altra banda, volia aprofitar les pràctiques de Psicopedagogia també per a conèixer les funcions i tasques de la psicopedagoga dins de l'Educació Formal; aprofitant també el fet de conèixer el treball d'una escola inclusiva. Unint aquestes dues motivacions, he desenvolupat aquest pla de treball. L'objectiu general que em plantejo per aquestes pràctiques és conèixer i aplicar metodologies, recursos, materials, etc. per tal d'afavorir la inclusió a l'escola ordinària dels infants amb TEA, i alhora potenciar els seus processos d'ensenyament-aprenentatge.
Dins d'una visió constructivista de l'ensenyament-aprenentatge, aquesta experiència la centro des de l'interès de generar nous aprenentatges a partir dels que tinc sobre la intervenció amb TEA; en el context de l'escola ordinària a través dels diferents agents educatius, que són els professionals que intervenen.
Parteixo d'idees com les que planteja Theo Peeters (1994), “els infants amb autisme són diferents de les persones amb alteracions mentals, dels nens amb problemes psicològics, dels nens amb retard del llenguatge i dels nens amb sordesa, per tant, necessiten un nou enfocament diferent dins de l'educació especial”. O d'altres autors com Mesibov i Howley (2010), “els alumnes amb TEA tenen necessitats i estils d'aprenentatge específics que cal satisfer, per tal de tenir un accés al currículum positiu. (...) les dificultats en les àrees de comunicació, interacció social i imaginació, juntament amb la manera de pensar i els estils d'aprenentatge, impliquen una consideració de quina és la millor manera d'impartir el currículum”. Aleshores, aquest pla de treball s'encamina a conèixer com aprenen els infants amb TEA i com podem construir pràctiques educatives que potenciïn aquests aprenentatges, alhora que es fonamenta una educació inclusiva en una escola ordinària.
