dilluns, 25 de maig del 2015

CONCLUSIONS

En aquesta darrera entrada del blog, faré una conclusió del diari de pràctiques. En aquest diari, he volgut explicar en què consisteixen les meves pràctiques. 

Inicialment, vaig plantejar quin projecte volia desenvolupar per al practicum II. No va ser una tasca senzilla, ja que vaig canviar de centre de pràctiques i les primeres dues setmanes les vaig dedicar a conèixer la tasca de la psicopedagoga a l'escola i a reflexionar sobre quina podria ser la meva intervenció. El que tenia molt clar era que volia intervenir amb l'alumnat amb TEA del centre escolar. Un cop observades les intervencions que es duien a terme des del centre, vaig decidir fer una proposta de treball. 

Ara bé, per les hores que tenia destinades a les pràctiques, vaig veure que la proposta era força àmplia i calia acotar-la per a poder desenvolupar un projecte que fos realista i assolible. Per això, vaig decidir especificar més la proposta. L'objectiu era fer una millora de la intervenció educativa amb l'alumnat amb TEA, oferint una intervenció complementària a la que ja es duu a terme a l'escola tan per part de la CAD com dels mestres i tutors. Per a conèixer la intervenció que ja es duu a terme amb l'alumnat amb TEA vaig realitzar observacions dels alumnes dins i fora del grup-classe (a la classe ordinària, en les atencions individualitzades, en les hores de pati, etc), vaig entrevistar-me amb les tutores, vaig parlar amb la psicopedagoga, vaig recollir informació del PI dels alumnes i dels informes, etc. Aquesta informació la vaig recollir en graelles de registres, com la que vaig penjar en el blog com a model. Un cop coneguda la realitat del centre, i amb l'objectiu de millorar la intervenció educativa que ja rebien els alumnes, vaig creure convenient decidir-me per adoptar recursos i metodologies pròpies del Mètode TEACCH aplicats a una escola ordinària. 

En el blog, he anat penjant entrades per explicar de manera resumida aquesta metodologia i complementant-la amb propostes que he presentat al centre. Cal dir, que encara no he acabat el projecte, ja que l'acabaria al juny. Per tant, em faltaria acabar la segona fase i iniciar la fase III que seria l'avaluació del projecte. 

En les pràctiques, què he pogut fer? He tingut la sort de participar i observar de manera global la tasca de la psicopedagoga a l'escola. A més, cal dir que la psicopedagoga del centre també és mestre d'educació especial i l'he acompanyat també en les intervencions que realitza al centre amb tots els alumnes amb NEE, per això, he pogut observar:

- Atencions i suport individuals, en petit grup i a l'aula ordinària amb alumnes amb NEE.
- Reunions de coordinació de la CAD.
- Reunions amb professionals externs de l'EAP, del CDIAP, etc.
- Coordinacions amb tutors d'alumnes amb NEE. 
- Reunions de traspàs amb el Centre d'Educació Secundària, dels alumnes de 6è de Primària.

A més, no sols he intervingut amb alumnat amb TEA (amb el qual m'he centrat per fer el projecte), sinó que també he participat en sessions d'alumnes amb NEE degudes a Trastorns d'Aprenentatge, Dislèxia, TDAH, etc. aprofitant també l'oportunitat de conèixer el treball que es va des del centre. També he participat en sessions de reforç de la lectoescriptura o del càlcul mental amb alumnes amb més dificultats en grups reduïts. 

Ara bé, l'últim trimestre als centres escolars és força mogut i durant aquestes setmanes es realitzen activitats extraordinàries com colònies, St. Jordi, els Jocs Florals, actuacions teatrals, realització de les proves de competències bàsiques, setmana cultural, etc. Així, que he pogut observar als alumnes en situacions fora de l'aula i realitzant activitats diferents a la rutina, però que també condicionen a les hores que vols destinar a la intervenció, en el meu cas del projecte. 

També cal dir que en el meu cas, com a alumne de pràctiques, tens unes limitacions a l'hora de prendre decisions en les intervencions a portar a terme i que en última instància qui ha d'implantar algunes estratègies i recursos és el mestre o tutor. Aquest fet, també implica que en les intervencions es poden fer suggeriments, però que com alumne de pràctiques no es pot arribar a implantar tots els punts del projecte. Per exemple, centrant-me en el meu projecte, es pot suggerir una disposició del mobiliari a l'aula o que un alumne segui en un lloc concret de la classe, no obstant, qui pren aquesta decisió és el tutor de l'aula. Per això, he pensat que la millor opció és desenvolupar una sèrie de punts com a suggeriments per al professorat per a donar un suport a la seva intervenció. Aquesta és una de les complicacions amb les quals m'he trobat en les pràctiques. 

Una altra dificultat que he observat, és que es disposa de poc temps i pocs recursos per a desenvolupar pràctiques educatives per a la intervenció de l'alumnat amb NEE. Encara que a l'escola on faig les pràctiques es disposa de vetlladora (20 hores) i de mestre d'educació especial, atendre les NEE de tot l'alumnat implica moltes hores i recursos; però calen més recursos humans per a poder arribar-hi. Des del centre escolar es fa una gran feina i els professionals implicats en l'atenció a la diversitat atenen als alumnes amb responsabilitat i motivació. Però si que crec que calen més recursos econòmics per invertir-los en aquesta causa. 

En general, estic molt contenta de les pràctiques, de la tutora del centre - de qui estic aprenent moltíssim - i del centre. He tingut també la sort de poder trobar una escola inclusiva que s'implica i treballa per l'atenció a la diversitat on poder realitzar les pràctiques. 















dissabte, 23 de maig del 2015

Les coordinacions entre professionals i famílies

Un aspecte molt important a l'hora de treballar amb l'alumnat amb NEE és el fet de coordinar-se entre tots els professionals que hi intervenen, tan de l'escola com externs, i les seves famílies. Durant les pràctiques he pogut observar reunions de la CAD (es reuneixen cada 15 dies per a fer el seguiment dels casos), amb l'EAP (que va a l'escola un cop al mes per a realitzar el seguiment dels casos) i del CDIAP (que es reuneix amb l'escola en moments puntuals en el qual s'intervingui amb un alumne).

Alhora, la psicopedagoga també es coordina amb altres professionals externs que intervenen amb alumnes de l'escola (psicòlegs, logopedes, psicopedagogs,...) i amb les famílies dels alumnes amb NEE, juntament amb els tutors.

Des del meu punt de vista, crec que aquestes reunions són molt importants per a poder potenciar al màxim les intervencions que es realitzen amb els alumnes. I com a aspecte positiu, des del centre escolar s'afavoreix una bona comunicació entre tots els agents que intervenen en el procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes.   

ESTRUCTURACIÓ FÍSICA DE L'AULA

L'estructuració física de l'aula és important a l'hora de donar al context de l'aula un significat i ajudar a l'alumne a comprendre el context, a més de donar-los una sensació de controlar l'entorn (Mesibov i Howley, 2010). Per això, hem de tenir en compte aspectes com són: l'organització del mobiliari (les taules, la pissarra, etc), els materials i l'ambient. 

És important que l'aula ordinària tingui un espai tranquil de treball en el qual l'alumne pugui treballar sense massa soroll, ni estímuls visuals que el puguin distreure o molestar. A més, aquests espais delimitaran quin tipus de tasca es realitzarà en cada lloc de l'aula, ajudaran a entendre l'entorn i a organitzar-se la feina. Es pot escollir una taula a prop de la mestra que sigui la “taula de l'ajuda” en la qual l'alumne entengui que ha d'anar quan necessiti ajuda de l'adult. 

A més, hem de tenir en compte que els materials que necessita l'alumne tinguin un accés fàcil i pugui disposar-los sempre que sigui necessari, sense necessitat de què l'adult li doni. Les àrees de treball han d'oferir oportunitats per a realitzar activitats independents i en grup; però també convé evitar que els companys de classe el distreguin. Una opció podria ser que l'alumne disposés d'un espai dins l'aula en el qual pogués treballar de manera independent. 

Cal entendre en aquest àmbit que una escola ordinària té la seva pròpia distribució i no es pot canviar radicalment el context. No obstant, si que es poden fer petites modificacions que permetin estructurar l'aula per afavorir aquestes estratègies i recursos. 

Durant l'etapa infantil, les aules ofereixen una bona oportunitat per a delimitar diferents espais de treball, ja que en el centre en el qual realitzo les pràctiques, aquestes aules estan organitzades per racons als quals se'ls hi atribueix una feina concreta (el racó de jugar, el racó de la catifa, el racó dels contes, etc.). A més, cada racó té ajudes visuals perquè els nens i nenes sàpiguen què es fa en cada espai diferent. Aquest recurs pot ser molt beneficiós per l'alumnat amb TEA de l'escola. 

No obstant, en el cas de l'Educació Primària l'organització de les aules canvia. Cal dir que en el centre on realitzo les pràctiques, les aules de Primària segueixen una organització i tenen diferents espais delimitats. Ara bé, per ajudar als alumnes amb TEA a situar-se en el context es podrien seguir les propostes anteriorment esmentades alhora que es podrien prendre decisions com permetre que l'alumne pogués seure sempre en el mateix pupitre, a prop del mestre i amb algun company que l'ajudés (per exemple, introduir la figura del padrí o el tutor entre iguals). Una altra proposta seria que es pogués seure en un lloc on no tingués estímuls sensorials que el poguessin distreure (massa soroll o estímuls visuals com la llum). En situacions en què l'alumne s'hagi d'esperar molta estona (a la fila, esperar al menjador a què li donin el plat,...), fet que podria generar-li ansietat i/o que apareguessin conductes disruptives, es podria valorar el fet de què se li pogués oferir una alternativa (fer una activitat durant l'espera) o que no hagués d'esperar (ser el primer que li serveixen el plat o que surt de la classe). En situacions en les quals l'alumne pugui estar més angoixat, també se li permet descansar o anar al lavabo per a rebaixar els nivells d'ansietat. 

Mesibov i Howley (2010), descriuen algunes de les barreres d'aprenentatge amb les quals es poden trobar els alumnes amb TEA a les escoles i que es podrien modificar a través de l'adaptació de l'entorn:

  • Falta de comprensió de la finalitat de l'entorn o del context físic.
  • Facilitat per a distreure's dins del context físic.
  • Dificultats per a identificar l'espai personal i l'espai compartit.
  • Sobreestimulació sensorial. 

El Departament Psicopedagògic i d'Orientació, la Comissió d'Atenció a la Diversitat i el rol de la Psicopedagoga

En aquestes pràctiques, he pogut conèixer el funcionament del Departament Psicopedagògic i d'Orientació (DPO) i de la Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD) del centre a través de l'observació de la tasca de la psicopedagoga. En aquesta entrada, explico què són el DPO i la CAD i quin és el paper que tenen els professionals que en formen part, entre ells la psicopedagoga del centre. 

Treballant per l'atenció a la diversitat en l'escola inclusiva des del DPO i la CAD

El Departament Psicopedagògic i d'Orientació (DOP) del centre escolar integra la Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD). Des de la CAD s'estableixen els principis d'atenció a la diversitat (AD) que com a objectiu principal ha de donar resposta educativa a les diverses necessitats dels alumnes del centre (relacionades amb les característiques personals, familiars, socioculturals, etc) per potenciar el màxim desenvolupament de les capacitats i habilitats personals, alhora que s'afavoreix l'assoliment de les competències bàsiques i els objectius del currículum. A més, aquesta comissió també treballa per a contribuir a la cohesió social i la integració escolar de l'alumnat amb NEE fomentant la seva escolarització inclusiva. 

Com treballa la CAD?

Cada curs escolar, es programa i s'aplica les estratègies i els recursos organitzatius, curriculars i metodològics per desenvolupar el Pla d'Atenció a la Diversitat (inclòs en el Projecte educatiu de centre). En aquest, s'especificarà el disseny, la planificació, la promoció, la coordinació i les mesures de seguiment de les intervencions que es duran a terme al llarg del curs. 

A qui s'orienta l'atenció a la diversitat?

Des de la CAD destaquen:
  • A l'alumnat amb característiques individuals i grupals que els diferencien dels altres. 
  • A l'alumnat amb necessitats educatives especials amb els quals s'aplica mesures curriculars i organitzatives com adaptacions de les programacions d'aula, suport a l'aula ordinària, suport en grup reduït, racons, tallers, aprenentatge cooperatiu, etc. 
  • A l'alumnat amb NEE derivades de condicions personals (discapacitats psíquiques, motrius, sensorials, etc) als quals es dissenya un Pla Individualitzat (PI) que marcarà la intervenció que es durà a terme. 
  • A l'alumnat nouvingut o d'incorporació tardana i a les seves famílies. 
  • A l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, si precisa fer una adaptació curricular, flexibilització de la permanència en un curs, cicle o etapa. 
  • A l'alumnat que pateix malalties prolongades i que rep atenció educativa en aules hospitalàries o al domicili familiar, en aquests casos, el tutor/a en faria un seguiment.
Quines actuacions realitza el Pla d'Atenció a la Diversitat?

  • Fer propostes metodològiques i d'organització innovadores i suport a aquelles ja planificades i/o engegades (tallers, racons, projectes, grups cooperatius, etc).
  • Desenvolupar tasques de prevenció, detecció precç i atenció (suport educatiu personalitzat) dels alumnes amb NEE, DA o altes capacitats.
  • Concretar criteris i prioritats per a dissenyar l'AD.
  • Organitzar, ajustar, coordinar i fer el seguiment dels recursos i mesures aplicats per atendre la diversitat.
  • Fer un seguiment (junt amb tutors i famílies) de l'evolució de l'alumnat amb NEE, DA o altes capacitats.
  • Proposar, col·laborar i donar suport en l'elaboració dels Plans Individualitzats (PI).
  • Derivar a professionals externs aquells alumnes que requereixen una atenció específica (logopèdica, psicològica, psicopedagogica, etc). 
Com s'observa i es detecta des de la CAD les NEE dels alumnes?
  • Observació i detecció de dificultats de llenguatge, comprensió, comunicació i relació, a l'inici de l'escolarització de l'alumne i a l'inici de cada curs, a través de proves inicials de coneixements previs, de l'observació directa, etc. 
  • Anàlisi dels resultat de cursos anteriors, el grau d'assoliment dels objectius i de les competències bàsiques.
  • Les reunions de traspàs entre tutors a l'inici de cada curs.
  • Revisió de l'expedient en cas que l'alumne s'acabi d'incorporar al centre. 

Si es detecta alguna dificultat en un alumne, el tutor ho comunica al DPO des d'on es farà una derivació a l'EAP de la zona. 



Quins professionals del centre es corresponsabilitzen de l'Atenció a la Diversitat?

  • Tutors del grup-classe.
  • Equips de mestres de cada cicle educatiu i coordinadors de cicle. 
  • Mestres participants en la Comissió d'avaluació de cada cicle educatiu.
  • Equip directiu del centre - director, cap d'estudis i coordinadors -.
  • Membres de la CAD - cap d'estudis, psicòloga, logopeda, vetlladora i coordinadora, amb col·laboració dels coordinadors de cicle, la professionals de l'EAP i altres professionals externs -. 
  • Membres de la Comissió Social - director, psicòloga, coordinadora, professional de l'EAP i professional de Serveis Socials -. 
Quines atencions es donen en el Pla d'Atenció a la Diversitat a l'alumnat del centre escolar?

1. Atencions a Educació Infantil

- Treball de parla i llenguatge a càrrec de la logopeda.
- Atencions individualitzades amb la Mestre d'Educació Especial i Psicopedagoga.
- Suport en tallers TIC, danses i joc a càrrec d'una mestra del cicle. 
- Suport a l'aula ordinària en àrees de llenguatge verbal, matemàtic i musical, anglès, descoberta de l'entorn i d'un mateix, taller d'experimentació i taller de joc, a càrrec de l'auxiliar d'Educació Infantil. 
- Suport d'atenció a l'aula ordinària de la vetlladora. 

2. Atencions a Cicle Inicial

- Treball de parla i llenguatge a càrrec de la logopeda.
- Reforç de lectoescriptura amb grup reduït d'alumnes fora de l'aula ordinària amb la MEE i psicopeagoga. 
- Racons de català, anglès i matemàtiques a càrrec de mestres del cicle. 
- Suport i reforç de la lectoescriptura en grup reduït i dins l'aula ordinària, a càrrec de mestres del cicle. 
- Desdoblament del grup-classe per a treballar informàtica i matemàtiques, a càrrec de mestres del cicle. 
- Atencions individualitzades a càrrec de la vetlladora. 

3. Atencions a Cicle Mitjà

- Atencions individualitzades als alumnes amb NEE a càrrec de la vetlladora.
- Suport a dins l'aula ordinària i de reforç de llengua catalana i matemàtiques amb un grup reduït d'alumnes a càrrec de la MEE i Psicopedagoga. 
- Desdoblament del grup-classe per a treballar informàtica i català, a càrrec de mestres del cicle. 
- Atencions individualitzades i de suport a dins o fora de l'aula ordinària amb alumnes amb NEE en àrees de matemàtiques i medi social, a càrrec de mestres de cicle. 
- Suport dins o fora de l'aula ordinària amb un grup reduït d'alumnes en l'àrea de català, a càrrec de la MEE i psicopedagoga. 

4. Atencions a Cicle Superior

- Suport dins o fora de l'aula ordinària amb un grup d'alumnes i d'atenció individualitzada a alumnes amb NEE en l'àrea de català, castellà i matemàtiques, a càrrec de la MEE i psicopedagoga. 
- Suport dins l'aula ordinària, de reforç amb un grup reduït d'alumnes amb NEE en les àrees de matemàtiques, català i castellà, a càrrec de mestres del cicle.
- Atencions individualitzades a alumnes amb NEE dins o fora de l'aula ordinària, a càrrec de la vetlladora.
- Atencions individualitzades a alumnes amb NEE dins o fora de l'aula ordinària, a càrrec de la MEE i psicopedagoga.



INFORMACIÓ VISUAL

L'estructuració visual serà útil per a organitzar, clarificar i diferenciar tasques i activitats (Mesibov i Howley, 2010). La informació visual per a l'alumnat amb TEA pot ser una gran aliada per a afavorir la comprensió del seu entorn i de les feines que han de fer, d'aquesta manera seran més efectius en la resolució de les tasques i s'afavoriran els seus aprenentatges. Per això, però, caldrà que aquesta informació visual sigui: clara i organitzada.

Aquesta informació visual, a més, ajuda a focalitzar l'atenció i captar els aspectes més significatius i importants. Per exemple, per alumnes que ja saben llegir, una bona manera d'adaptar les activitats que ha de fer pot ser destacant amb colors, negretes o subratllats, la informació més important d'un text. 

Un altre aspecte important, és l'organització visual, és a dir, organitzar les activitats en l'espai. D'aquesta manera, podrem ajudar a l'alumne a focalitzar l'atenció en la tasca que s'ha de realitzar, establir els materials que cal utilitzar (llapis, goma, bolígraf, etc.), l'ordre en el qual l'hauran de resoldre, etc. 

Un altre recurs que podem utilitzar són les instruccions visuals que ajuden als alumnes a resoldre les tasques, conèixer els passos que han de seguir, els materials que necessiten, l'espai en el qual es desenvoluparà l'activitat, etc. Aquestes instruccions visuals poden ser escrites, dibuixades, amb plantilles, amb pictogrames, etc. segons les característiques i les necessitats de cada alumne. 

A continuació, adjunto una seqüència d'instruccions visuals per a realitzar l'activitat del Bon Dia amb un alumne de P3. 




divendres, 22 de maig del 2015

ELS SISTEMES DE TREBALL

Segons Howley i Mesibov (2010), els sistemes de treball individual proporcionen un enfocament del treball sistemàtic per a realitzar les tasques i activitats a l'aula. Entre els seus objectius fomenten l'autonomia i ajuden a la generalització de les estratègies i habilitats en diversos contexts. Ofereixen també a l'alumne una organització de les feines que ha de fer: quina tasca farà, quantes activitats haurà de fer, saber quant li falta per acabar-les, quant ha acabat i què farà després. 

Segons el nivell cognitiu dels alumnes, es poden crear diferents sistemes de treball segons les seves necessitats. Per exemple, pels alumnes més petits (que encara no saben llegir) es pot dividir les tasques amb diferents safates i enumerar-les. Amb imatges es pot realitzar un esquema de les tasques que ha de fer i en quin ordre, relacionant cada activitat de la safata amb un número. A mida que vagi realitzant les tasques pot anar marcant el número de l'activitat acabada, fins que, finalment, li indiquem que ja ha acabat la feina i li pot ensenyar a la mestra. 

Pels alumnes que saben llegir, es pot realitzar un llistat de tasques en una graella que se li donarà abans d'iniciar les activitats. Se li explicaran les tasques a realitzar i a mida que l'alumne les vagi realitzant de manera autònoma, haurà d'anar marcant amb una “x” aquelles tasques que va acabant.

En aquests sistemes de treball, es poden introduir instruccions per tal de repassar coneixements ja adquirits, per exemple, si s'escriu un text, es pot pautar repassar el text (si s'han escrit les majúscules correctament, s'han separat les paraules amb espais, s'han utilitzat els signes de puntuació, repassar algunes normes d'ortografia arbitrària, etc.). 

També es pot introduir estructures i informació visual que aportin claredat visual, organització visual i instruccions visuals. Per això, en les activitats que realitzi l'alumne és important destacar els aspectes més significatius (amb imatges, colors, enunciats més curts, etc.) per afavorir-ne la comprensió. Les activitats que s'adaptin tindran una organització visual que els faci atractius, estimulats, estiguin ordenats i siguin fàcils de comprendre. Si una activitat és molt llarga o ocupa molt d'espai visual en un foli, dividir-la en tasques més petites millorarà la comprensió de l'alumne i la seva realització de manera eficaç. 

Es poden usar instruccions visuals les qual l'alumne pugui accedir per a saber què ha de fer en certs moments concrets. Aquestes instruccions poden ser amb imatges o amb paraules. 

A continuació, presento un adaptació per a un alumne de 6è. A l'aula estan treballant un tema de català de manera autònoma. Aquest alumne, té una adaptació que respon a les NEE que es recullen en el seu PI. Per això, la mestra li selecciona uns exercicis concrets i, en alguns casos, alguns d'aquests exercicis es realitza de manera oral. Durant les següents classes de català, doncs, se li preparen uns guions perquè vagi treballant de manera autònoma els continguts. A continuació, presento el sistema de treball que he preparat per una d'aquestes sessions:


Per a repassar l'escrit, també he preparat la següent graella amb els errors que més cometen els alumnes, per tal de què repassi les activitats un cop acabades i abans d'entregar-les a la mestra. A mida que va repassant la feina, ha de marcar amb una "X" les correccions que va fent. Us adjunto el document:





dissabte, 16 de maig del 2015

HORARIS II

Un cop proposats els horaris a la psicopedagoga de l'escola pensats per als alumnes de 3r i 6è de Primària, vam decidir que seria millor realitzar alguns canvis. Per a facilitar la visualització de les activitats i diferenciar els dies de la setmana, vam pensar que seria millor realitzar una agenda/horari que es centrés només en les activitats d'un sol dia. Així, eliminàvem aquella informació que podia fer de distractor per a l'alumne. Us adjunto els horaris realitzats per als alumnes a continuació:


HORARI PER ALUMNE DE 3r DE PRIMÀRIA
Aquest horari és per a un nen de 3r de Primària, amb ell em pactat que el tindrà a l'arxivador (on tots els seus companys tenen l'horari de classe). Cada dia, tindrà que mirar quin dia de la setmana és i enganxar-lo a la plantilla (amb velcro). D'aquesta manera sabrà quines activitats té cada dia. Caldrà però, treballar l'hàbit de mirar l'horari cada matí per guanyar autonomia i que finalment ho realitzi ell sol. En l'horari a més, en comptes d'utilitzar pictogrames com a suport visual, s'ha utilitzat els noms de les assignatures que utilitzen a cicle mitjà al centre. Per exemple, l'assignatura de religió és diu "Jesús amic" o la de visual i plàstica "Dalí". També he decidit usar la tipografia de lletra de l'horari que va realitzar la mestra, perquè l'alumne ja identifiqui amb aquesta imatge l'assignatura que és i sigui una ajuda visual. A més, també s'ha destacat les hores en les quals rep el suport de la vetlladora i de la MEE. 



HORARI PER ALUMNE DE 6è DE PRIMÀRIA
Per a aquest alumne, he realitzat un horari més petit ja que és més gran. El format és similar a l'anterior horari, però hem decidit amb l'alumne que el ficaríem a l'agenda. En aquest cas, com que és un nen de 12 anys, en comptes de pictogrames he utilitzat les lletres i com ajuda visual, he agafat els mateixos colors de l'horari penjat a la classe per a identificar cada assignatura (ja que és l'horari amb el qual l'alumne esta familiaritzat). 




Reflexió a partir de la rúbrica de la PAC2

A partir de la rúbrica de la PAC, aquesta entrada la dedico als punts febles i forts del meu blog que detallo a continuació:

Punts forts
- Organitzat per fases i etapes.
- Informació sintetitzada, clara i senzilla.
- Enfocament ètic del blog amb les persones la institució i la pràctica professional.
- Plantejament i adequació del projecte desenvolupat amb les NEE de l'alumnat amb el qual es treballa. 

Punts febles
- Relacionar el treball realitzat a assignatures estudiades a Psicopedagogia.
- Oferir més materials i més bibliografia.
- Parlar més de la realitat en la qual s'intervé.
- Relacionar la intervenció proposada a les pràctiques amb la intervenció desenvolupada per la psicopedagoga de l'escola. 

Més enllaços d'interès sobre intervenció educativa en TEA i el Métode TEACCH

A continuació, adjunto diversos enllaços que poden ser d'interès per a la intervenció educativa en l'alumnat amb TEA.

La primera pàgina que us deixo és un blog amb material teòric sobre el Mètode TEACCH:

i us deixo també la pàgina oficial del la University of North Carolina Autism TEACCH Program:

Des de Xtec, també hi ha un espai destinat a l'alumnat amb TEA per a docents, us adjunto la pàgina amb recursos per a l'alumnat amb TEA de la Xarxa Telemàtica d'Educació de Catalunya:

Un altre document que a mi també m'ha servit d'ajuda per a realitzar les meves pràctiques és el següent document d'Intervenció Educativa en TEA de Tortosa, en el qual s'expliquen diferents mètodes i es donen pautes per a la intervenció educativa i crec que és força complet:

Per a aconseguir materials, el blog d'Aprendices visuales ofereix materials per a realitzar adaptacions amb alumnat amb TEA, com per exemple, contes visuals:

Un altre blog amb força material i informació sobre la intervenció amb persones amb TEA és El Sonido de la Hierba Crecer, hi trobareu materials per treballar la socialització, les emocions, el llenguatge, etc.:

Un altre blog amb materials per a treballar històries socials, guions socials, contes visuals, per alumnat amb TEA és Mi Mundo Autista:




Reflexionant sobre la fase II...

Aquesta entrada la destino a explicar una mica quin sentit té la segona fase del meu projecte. Bé, la veritat és que un cop observada la pràctica educativa de l'escola encaminada a l'atenció amb l'alumnat amb TEA, vaig estar pensant en com podria millorar-la. 

Des de l'escola ja s'atèn a aquest alumnat fent adaptacions dels materials didàctics, realitzant atencions individualitzades o en grups reduïts, seguint pautes adequades per les característiques de cada alumne i adaptant-se a les seves necessitats. Aquestes adaptacions estan detallades en el PI de cada alumne i són supervisades per la CAD del centre.

No obstant, a l'inici de les meves pràctiques em vaig preguntar "Com es podrien millorar l'atenció a l'alumnat amb TEA de l'escola?". Un cop recollida informació i reflexionant sobre què podria fer, vaig decantar-me pel mètode TEACCH, ja que crec que pot ser una bona alternativa per atendre a alumnes amb NEE i TEA. 

Per això, en la meva segona fase del projecte, em centro en adaptar algunes pràctiques educatives en aquest mètode, sempre entenent l'organització del centre i dins del marc de l'escola ordinària. L'objectiu és que l'alumnat escolaritzat segueixi una educació el més normalitzada possible i realitzi les mateixes activitats que els seus companys de classe, però amb unes adaptacions i l'ajudin a comprendre-les, adaptant-les a les seves necessitats.

Com ja he explicat, la metodologia es basa en un ensenyament estructurat amb pilars: 
- Els horaris.
- L'estructuració física de l'aula.
- Els sistemes de treball.
- Informació visual.

Així, en aquesta fase, el meu treball anirà encaminat a realitzar adaptacions (horaris visuals, sistemes de treball, disseny d'adaptacions visuals, etc.) i l'assessorament al professorat per a poder implantar aquestes metodologies i potenciar el treball que ja es realitza al centre.  


diumenge, 10 de maig del 2015

HORARIS

Usar horaris visuals individualitzats ofereixen informació a l'alumnat de quines activitats realitzaran durant el llarg del dia. Com a punts positius de l'ús dels horaris visuals personalitzats destaco:

- Proporcionen una disminució dels nivells d'ansietat.
- Ajuden a organitzar-se, comprendre i preveure les activitats diàries.
- Augmenten l'autonomia de l'alumne.
- Permeten entendre què passa.
- Ofereixen la possibilitat de treballar la flexibilitat.
- Responsabilitzar a l'alumne de les tasques que ha de fer durant el dia. 

Els horaris es poden adaptar segons les necessitats i el nivell de cada alumne. Així, podem utilitzar imatges, pictogrames, paraules, etc, segons les NEE de cada persona. També els podem fer més o menys llargs, presentar un horari diari, setmanal, etc. Cal observar si l'alumne podrà seguir aquell horari o si necessitarà algun més simple. Una altra opció, podria ser que l'alumne anés marcant aquelles activitats que ha realitzat per anar seguint les activitats que anirà fent. Els horaris es poden fer verticals o horitzontals.  

Un cop desenvolupat l'horari, serà important ensenyar a l'alumne la rutina de consultar l'horari. Aquest es pot ubicar en diferents llocs, penjat a la paret, sobre la taula, a l'arxivador, a l'agenda, etc. 

Seguir un horari individualitzat, pot ajudar a l'alumnat amb TEA a entendre què s'espera d'ells i què han de fer durant el dia. Segons Jordan i Powell (1990), les persones amb TEA poden tenir dificultats per trobar sentit a esdeveniments normals i no ser capaços d'expressar la seva confusió. Això, pot comportar problemes de conducta, preguntar constantment què toca fer o què farà, frustració davant dels canvis sobtats, etc. Per això, és important que l'alumnat amb TEA tingui un horari personalitzat en format visual que puguin entendre, segons recomanen Mesibov i Howley (2010). Aquests autors proposen que l'ús d'horaris poden ajudar en:


  • Millorar la comunicació alumne-professor.
  • Millorar la comprensió d'allò que passa, on i quan.
  • Millora la capacitat de seguir un horari.
  • Disminueix l'ansietat.
  • Millora la flexibilitat i la gamma d'activitats que realitza l'alumne. 
En aquesta entrada penjo dos exemples d'horaris que he realitzat per a dos alumnes amb TEA de l'escola, el primer, és per a un nen de P-3 i el segon per a un alumne de 3r de Primària.


Horari per a alumne de P-3



Horari per alumne de 3r de Primària

El MÈTODE TEACCH: L'ENSENYAMENT ESTRUCTURAT

Com expliquen Mesibov i Howley (2010), el concepte d'Ensenyament Estructurat s'encamina a adaptar la pràctica educativa a les diferents formes d'entendre, pensar i aprendre de les persones amb TEA. Així, l'Ensenyament Estructurat s'encamina al tractament de les principals diferències neurològiques de les persones amb TEA com són:

  • Les dificultats en el llenguatge receptiu (dificultats per a iniciar respostes a les instruccions verbals).
  • La comunicació expressiva (dificultats en el llenguatge limiten donar una resposta per expressar respostes simples).
  • L'atenció i la memòria (dificultats en la memòria de treball i per a processar varies informacions simultàniament). 
  • Les relacions socials (dificultats en les habilitats socials i la comprensió de l'entorn).
  • L'estimulació sensorial (pot provocar distraccions i dificultar la realització de les activitats). 


L'Ensenyament Estructurat permet un sistema d'organització de l'aula que fa que els processos i els estils d'aprenentatge siguin més accessibles pels alumnes amb TEA (Mesibov i Howley, 2010). Aquesta metodologia permet adaptar l'entorn, amb l'objectiu de donar-li sentit i què l'alumne pugui comprendre'l, en comptes de fer que l'alumne s'adapti a un context i a un sistema. El programa es centrarà en els punts forts dels alumnes. Per exemple, es potenciarà la informació visual, degut a què moltes persones amb TEA tenen les capacitats visuals més desenvolupades que les auditives (són pensadors visuals) i la informació visual els ajuda a entendre millor l'entorn i a aprendre. 

La finalitat principal de l'Ensenyament Estructurat serà augmentar el grau d'autonomia i el control sobre la conducta, sempre tenint en compte les habilitats cognitives, necessitats i interessos de les persones amb TEA i adaptar a aquestes l'entorn (Mesibov i Howley, 2010). Dins de l'Ensenyament Estructurat es troben 4 components que formen part dels programes educatius: 
  1. Estructuració física 
  2. Horaris
  3. Sistemes de treball
  4. Estructura i informació visual


FONT: Mesibov i Howley (2010). El acceso al currículo por alumnos con trastorno del espectro del autismo: uso del programa TEACCH para favorecer la inclusión. Ávila: Autismo Ávila. 

EL MÈTODE TEACCH

L'objectiu del mètode TEACCH és oferir un suport a les persones amb TEA per tal de fomentar la seva autonomia i desenvolupament en els seus contexts propers com són la casa, l'escola o el lloc de treball. La intervenció que es realitzarà en cada persona serà individualitzada i atendrà a les necessitats de cadascuna, aquelles que s'han observat durant l'observació de cada persona en un context concret. Per tant, el procés per a recollir informació es centrarà en:

- Avaluar les habilitats de la persona.
- Realitzar entrevistes amb els pares o tutors.
- Establir les prioritats a treballar en forma d'objectius.
- Dissenyar una intervenció individualitzada per a entrenar les diferents habilitats i els objectius marcats.

Segons la Divisió TEACCH, els objectius del tractament TEACCH són:

- Desenvolupar formes especials amb les quals la persona pugui comprendre a altres persones i el context en el qual viu.
- Incrementar la motivació i l'habilitat per a explorar i aprendre.
- Millorar el desenvolupament de les funcions intel·lectuals.
- Superar les dificultats en àrees de motricitat fina i gruixuda a través d'exercicis físics i activitats d'integració.
- Reduir l'estrès i l'ansietat.
- Superar les dificultats d'adaptació escolar de la persona.

El programa es basa en 7 principis:

PRINCIPI 1. Adaptació òptima
- Ensenyar noves habilitats.
- Adaptar l'ambient a les necessitats educatives especials de la persona.

PRINCIPI 2. Col·laboració amb els pares i professionals. 
- Edat primerenca: personal clínic, pediatres, logopedes.
- Edat escolar: mestres.
- Etapa adulta: treball amb suport, empreses, mediadors, etc.

PRINCIPI 3. Intervenció més eficaç
- Èmfasi en les habilitats.
- Reconeixement i acceptació dels punts febles. 

PRINCIPI 4. Èmfasi en la teoria cognitiva i conductual
- Currículum de comunicació.
- Metàfora de l'iceberg.

PRINCIPI 5. Assessorament i diagnòstic primerenc
- Escala d'Avaluació de l'Autisme Infantil (CARS).
- Perfil psicoeducatiu (PEP-3).
- Perfil psicoeducatiu d'adolescents i adults (AAPEP).

PRINCIPI 6. Ensenyament estructurat amb mitjans visuals
- Espai físic.
- Horari.
- Sistemes de treball.
- Organització de les tasques. 

PRINCIPI 7. Entrenament multidisciplinar en el model generalista
- Característiques de l'autisme.
- Diagnòstic i avaluació formal i informal.
- Ensenyament estructurat.
- Col·laboració entre pares i professionals.
- Comunicació.
- Habilitats socials i d'oci.
- Treball independent.
- Control conductual. 



Resultado de imagen de teacch

FONT: http://autismodiario.org/wp-content/uploads/2011/03/resumenTEACCH.pdf