ESTRUCTURACIÓ FÍSICA DE L'AULA

L'estructuració física de l'aula és important a l'hora de donar al context de l'aula un significat i ajudar a l'alumne a comprendre el context, a més de donar-los una sensació de controlar l'entorn (Mesibov i Howley, 2010). Per això, hem de tenir en compte aspectes com són: l'organització del mobiliari (les taules, la pissarra, etc), els materials i l'ambient. 

És important que l'aula ordinària tingui un espai tranquil de treball en el qual l'alumne pugui treballar sense massa soroll, ni estímuls visuals que el puguin distreure o molestar. A més, aquests espais delimitaran quin tipus de tasca es realitzarà en cada lloc de l'aula, ajudaran a entendre l'entorn i a organitzar-se la feina. Es pot escollir una taula a prop de la mestra que sigui la “taula de l'ajuda” en la qual l'alumne entengui que ha d'anar quan necessiti ajuda de l'adult. 

A més, hem de tenir en compte que els materials que necessita l'alumne tinguin un accés fàcil i pugui disposar-los sempre que sigui necessari, sense necessitat de què l'adult li doni. Les àrees de treball han d'oferir oportunitats per a realitzar activitats independents i en grup; però també convé evitar que els companys de classe el distreguin. Una opció podria ser que l'alumne disposés d'un espai dins l'aula en el qual pogués treballar de manera independent. 

Cal entendre en aquest àmbit que una escola ordinària té la seva pròpia distribució i no es pot canviar radicalment el context. No obstant, si que es poden fer petites modificacions que permetin estructurar l'aula per afavorir aquestes estratègies i recursos. 

Durant l'etapa infantil, les aules ofereixen una bona oportunitat per a delimitar diferents espais de treball, ja que en el centre en el qual realitzo les pràctiques, aquestes aules estan organitzades per racons als quals se'ls hi atribueix una feina concreta (el racó de jugar, el racó de la catifa, el racó dels contes, etc.). A més, cada racó té ajudes visuals perquè els nens i nenes sàpiguen què es fa en cada espai diferent. Aquest recurs pot ser molt beneficiós per l'alumnat amb TEA de l'escola. 

No obstant, en el cas de l'Educació Primària l'organització de les aules canvia. Cal dir que en el centre on realitzo les pràctiques, les aules de Primària segueixen una organització i tenen diferents espais delimitats. Ara bé, per ajudar als alumnes amb TEA a situar-se en el context es podrien seguir les propostes anteriorment esmentades alhora que es podrien prendre decisions com permetre que l'alumne pogués seure sempre en el mateix pupitre, a prop del mestre i amb algun company que l'ajudés (per exemple, introduir la figura del padrí o el tutor entre iguals). Una altra proposta seria que es pogués seure en un lloc on no tingués estímuls sensorials que el poguessin distreure (massa soroll o estímuls visuals com la llum). En situacions en què l'alumne s'hagi d'esperar molta estona (a la fila, esperar al menjador a què li donin el plat,...), fet que podria generar-li ansietat i/o que apareguessin conductes disruptives, es podria valorar el fet de què se li pogués oferir una alternativa (fer una activitat durant l'espera) o que no hagués d'esperar (ser el primer que li serveixen el plat o que surt de la classe). En situacions en les quals l'alumne pugui estar més angoixat, també se li permet descansar o anar al lavabo per a rebaixar els nivells d'ansietat. 

Mesibov i Howley (2010), descriuen algunes de les barreres d'aprenentatge amb les quals es poden trobar els alumnes amb TEA a les escoles i que es podrien modificar a través de l'adaptació de l'entorn:

• Falta de comprensió de la finalitat de l'entorn o del context físic.
• Facilitat per a distreure's dins del context físic.
• Dificultats per a identificar l'espai personal i l'espai compartit.
• Sobreestimulació sensorial.