A l'hora d'escollir un paradigma des del qual realitzar aquest treball de pràctiques, m'he decidit pel crítico-reflexiu. Cito a Elliot (1990), en un fragment que crec que explica de manera breu l'essència d'aquest paradigma:
“Yo aprendí como profesor que las teorías estaban implícitas en todas las practicas, y que teorizar consistía en articular tales “teorías tácitas”, sometiéndolas a la critica en un discurso profesional libre y abierto. Yo también aprendí que la calidad del discurso profesional depende de la buena disposición de todos los que están implicados para tolerar la diversidad de visiones y prácticas” (Elliot, 1990).
Com diu Elliot en aquesta cita, els nostres processos de coneixement s'han de sotmetre a la crítica, però alhora no s'han d'allunyar de la pràctica educativa en la qual treballem. Si volem transformar una realitat, ens serà necessari, no sols el coneixement de determinades teories, sinó que a més, haurem de comprendre, descriure i interpretar la realitat en la qual volem intervenir. Per tant, a partir del coneixement que tenim del nostre context d'intervenció i dels coneixements científics que tinguem, actuarem per a generar els canvis que volem.
Estic totalment d'acord amb aquesta idea, durant la nostra vida com a estudiants hem anat adquirint coneixements i aprenentatges que a vegades es limiten i concreten en teories. Podem estar d'acord amb algunes d'elles o amb d'altres no, però realment quina és millor aplicar i en quin moment? Des del meu punt de vista, crec que el context i la pràctica són fonamentals per a decidir com es treballarà. Cal doncs, conèixer una realitat, analitzar-la i detectar quines necessitats té i com podem solventar-les. No ens serviria de gaire començar a prendre decisions sense saber quines característiques té un context, actuant de la mateixa manera en qualsevol realitat. Per tant, en la intervenció que estic realitzant, em centraré en les vivències, en les necessitats dels infants, dels docents, de l'escola,... per a desenvolupar el projecte del practicum. A més, les decisions que prengui seran fruït d'un procés d'autorreflexió.
En aquest paradigma, l'investigador actuarà a través d'una pràctica que evolucionarà gràcies a una sinergia entre lo teòric i lo pràctic. El plantejament del problema doncs, partirà d'una situació real amb l'objectiu de transformar una realitat per millorar. El disseny de la investigació es definirà a través del diàleg amb els diferents agents implicats, alhora que es renovarà a mida que es vagi avançant en la intervenció. La recollida de dades es realitzarà a través tant amb dades qualitatives i quantitatives. Pel que fa l'anàlisi i la interpretació d'aquestes, es fa a través de la discussió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada